Sempre he sentit a dir que “diuen” (sí, “diuen”, amb aquest subjecte el·lidit que vol dir que ningú no té ni punyetera idea de qui coi ho diu) que en aquesta vida s’ha de provar tot. Doncs bé, jo dic (i ho dic jo, per tant el subjecte sóc jo i ja no és un “diuen”, encara que segurament també ho diu molta més gent, però això darrer només és una suposició) que en aquesta vida 2.0 també s’ha de provar tot.

I vet-me aquí, amb un tumblr que ni sé escriure (que no sé escriure això de tumblr, vull dir), iniciat fa una pila de mesos i sense fer-hi res de res. I és que no sé què fer-hi. En alguns lloc m’he definit com a tastaolletes 2.0 i em sembla que cada cop és més cert. Tumblr, flickr, formspring, foursquare i no sé quantes més que ni recordo, i només faig servir twitter, “güenu” i facebook  només per jugar, encara que “mestoyquitando”… I tinc el blog, sí, el meu pobre blog (que no bloc) ben abandonat, amb promeses de posts que s’esvaeixen a l’aire, i amb idees que s’escapen per la xemeneia que no tinc i…

D’això… Si algú ha tingut la santa paciència de llegir aquest parell de paràgrafs inconnexos que no m’ho tingui en compte, just acabo de veure tres capítols seguits de Fringe, i em temo que el doctor Bishop s’està convertint en el meu heroi. :-S